Últimos VídeosNoticies

Conceyu Bable protagoniza la programación de la 45 Selmana de les Lletres Asturianes

Lliteratura

El Muséu de Belles Artes, l'Archivu Históricu y la Biblioteca d'Asturies van estrenar esposiciones sobre’l colectivu

El Gobiernu d’Asturies edita’l llibru conmemorativu Conceyu Bable. El frutu y la semiente, que se va regalar el vienres 3 de mayu nes llibreríes

El Gobiernu d'Asturies homenaxa a Conceyu Bable na 45 Selmana de les Lletres Asturianes qu'empieza’l llunes 29 d'abril. Esti movimientu , que tuvo un importante papel na defensa de la llingua y la cultura d'Asturies na transición democrática, centra la programación d'esta cuadraxésima quinta edición.

La conseyera de Cultura, Política Llingüística y Deporte, Vanessa Gutiérrez, dio a conocer el programa de la Selmana de les Lletres nun actu en Mieres del Camín esta mañana. L'homenaxe a Conceyu Bable cuando se cumple mediu sieglu de la so nacencia ye, en palabres de la conseyera, «un actu de xusticia a unes persones que revindicaron el nuestru idioma y la nuestra cultura, llevando con arguyu la nuestra identidá». Por esa razón, «edítase un llibru, grábase un documental y móntense trés esposiciones que van ver la lluz esa semana coles que se quier espeyar l’impactu escomonáu que Conceyu Bable tuvo y tien na historia recién d’Asturies», afondó Vanessa Gutiérrez.

El llunes 29 d'abril al mediudía va inaugurase oficialmente la Selmana de les Lletres na Biblioteca d'Asturies, n'Uviéu, al tiempu que va proyectase’l documental filmáu pa la ocasión tituláu Conceyu Bable: entamar los llabores de la casa.

El mesmu día, a les siete de la tarde, va presentase’l llibru Conceyu Bable. El frutu y la semiente, un homenaxe en formatu papel que se va regalar el mesmu Día de les Lletres Asturianes, el vienres 3 de mayu, a les persones que merquen otros llibros o música n'asturianu.

Esti llibru, editáu especialmente pa esta celebración, ta escritu por 12 persones dende perspectives estremaes y nél cuenten dende los aspectos xenerales, el contestu históricu en 1974 cuando se crea Conceyu Bable, hasta les cuestiones más particulares como les impresionaes d'un mozu militante d'aquella dómina. Entre tanto, esti exemplar recueye cómo yera la vida política nesi momentu, la sociedá, l'asturianismu, el periodismu, la música y l'aportación de les muyeres al colectivu yá mentáu.

Per otra llau, tamién se publica otru volume, nesti casu n’eonaviegu, que va regalase en delles llibreríes: Dedín, dedín..., de Belén Rico Prieto.

Trés esposiciones y un conciertu  

Nel marcu de la Selmana de les Lletres Asturianes, la Conseyería de Cultura, Política Llingüística y Deporte impulsa'l montaxe de trés esposiciones sobre’l citáu movimientu. Una va ser nel Muséu de Belles Artes d'Asturies col títulu Conceyu Bable y l’arte asturianu contemporaneu; otra nel Archivu Históricu d'Asturies denominada Conceyu Bable nel so tiempu. L’Asturies de va mediu sieglu. El tercer montaxe espositivu, 50 aniversariu de Conceyu Bable. Esposición de materiales, va poder visitase na Biblioteca d'Asturies.

Coles mesmes, la música va formar parte d'esti acontecimientu col Conciertu de les Lletres Asturianes al cargu de la Orquesta Sinfónica del Principáu d'Asturies, la OSPA. Va ser el xueves 2 de mayu nel Auditoriu Príncipe Felipe d'Uviéu.

Defensa colectiva de la lengua asturiana

Al dedicar la Selmana de les Lletres de 2024 a Conceyu Bable, el propósitu ye facer historia y reivindicar un legáu que tovía se percibe cercanu, a pesar de los años trescurríos. El protagonismu d’esa Selmana va ser colectivu, como lo foi’l movimientu que dio orixe a l’asociación del mesmu nome.

La revista Asturias Semanal publicaba en xunu de 1974 una entrevista a trés mozos universitarios: Xuan Xosé Sánchez Vicente, Xosé Lluís García Arias y Lluís Xabel Álvarez, que facíen una llamada d'atención a la sociedá contra'l complexu d'inferioridá rexonal y defendíen la llingua asturiana como un bien cultural, asina como la so presencia nos medios de comunicación y na escuela, y la creación d'una lliteratura y d'un públicu pa ella.

En payares de 1974 la mesma revista entamaba una sección baxo’l nome Conceyu Bable, de la que se responsabilizaba’l Grupu CB, primero quincenal y ensiguida selmanal, que se mantuvo hasta’l pieslle de la revista, en xunu de 1977. Neses páxines ta l’empiezu d’un llabor de dinamización social que foi más allá de la reivindicación llingüística, sirviendo como puntu d’inflexón al empiezu de la Transición.

L’autonomía y los símbolos que la identifiquen, como la bandera o l’himnu, les distintes facetes de la música asturiana: la gaita, l’asturianada, la canción d’autor, el deporte tradicional, el quesu o la sidra tuvieron na xente de Conceyu Bable los grandes impulsores; pero la so principal contribución foi llograr que se diera un pasu novedosu alredor de la llingua asturiana: de ser un atributu identitariu o un elementu patrimonial a conformar un valor absolutu capaz a xenerar una nueva identidá social. La campaña Bable nes escueles que promovió llevó esi lema hasta los últimos rincones d’Asturies.

Slide 2